De GrammarBook
• Una coma d'Oxford entra en un bar on passa la nit mirant la televisió, emborratxant-se i fumant cigars.

• Es va entrar a un bar en veu passiva.

• Un oxímoron va entrar en un bar, i el silenci era ensordidor.

• Dues cometes entren en un "bar".

• Un malapropisme entra en un bar, buscant tots els propòsits intensius com un llop amb roba barata, murmurant epitafis i llançant dispersions a la seva dona, que el pren per granit.

• La hipèrbole destrossa totalment aquest bar boig i ho destrueix tot.

• Un interrogant entra en un bar?

• Un non sequitur entra en un bar. Amb vent fort, fins i tot els galls dindis poden volar.

• Papyrus i Comic Sans entren a un bar. El cambrer diu: "Ho sento, no servim el vostre tipus".

• Una metàfora mixta entra a un bar, veu la lletra a la paret però espera tallar-la d'arrel.

• Un empalme de coma entra en un bar, pren una copa i després se'n va.

• Tres verbs intransitius entren en un bar. S'asseuen. Conversen. Marxen.

• Un sinònim entra passejant per una taverna.

• Al final del dia, un clixé entra a un bar: fresc com una margarida, bonic com un botó i afilat com una xinxeta.

• Una frase llarga entra en un bar i comença a flirtejar. Amb un petit fragment de frase bonic.

• Una figura retòrica literalment entra a un bar i acaba rebent una pallissa figurativa.

• Una al·lusió entra a un bar, tot i que l'alcohol és el seu taló d'Aquil·les.

• El subjuntiu hauria entrat en un bar, si ho hagués sabut.

• Un modificador mal col·locat entra en un bar propietat d'un home amb un ull de vidre anomenat Ralph.

• El passat, el present i el futur van entrar en un bar. Hi havia tensió.

• Una persona dislèxica es posa un sostenidor.

• Un verb entra a un bar, veu un substantiu bonic i suggereix que es conjuguin. El substantiu es declina.

• Un símil entra en un bar, tan ressec com un postre.

• Un gerundi i un infinitiu entren en un bar, bevent per oblidar.

• Una paraula amb guionet i una paraula sense guionet entren en un bar i el cambrer gairebé s'ennuega amb la ironia.

Per als friquis de la puntuació i la gramàtica, aquests acudits d'entrar a un bar són dels més divertits que he llegit/sentit mai. Arriben a través de GrammarBook.com, incloent-hi alguns de la secció de comentaris del lloc web. Gràcies pels riures, GrammarBook.

Material creat i protegit per drets d'autor de GrammarBook.com.

Segons els meus càlculs, som a l'inici del proper GRAN CANVI VOCALÍ. D'acord, potser no és "genial", però tot i així sembla un canvi vocàlic.

Així doncs, què és El Gran Canvi Vocàlic, us preguntareu? Doncs bé, va tenir lloc a Anglaterra, aproximadament entre el 1400 i el 1700, quan els sons vocàlics van experimentar un canvi profund. Però MÉS sobre això MÉS TARD.

L'actual El canvi de vocals al qual em refereixo implica la pronunciació de les lletres A i E—no la forma LLARGA com en mate o meet, sinó la forma CURT, estora or es va reunir.

T'has adonat la pronunciació de les paraules següents: ANY… MANY… CAN… MEN… BEEN… WHEN… GET? N'hi ha més, però n'hi ha prou amb aquestes.

Si escoltes amb atenció quan la gent parla, pots sentir un curt-i s'insinua? No la vocal llarga com en iPhone però el curt —com en Fitbit.

Això és el que sembla...
• Hola. Teniu dònuts INNY?
• Com de MINNY t'agradaria?
• KIN me'n dones un parell de dotzenes?
• Segur, fins i tot més.
• D'acord, para QUAN arribis a 100.
O sona així—
• Ara és el moment que tots els bons MIN acudeixin en ajuda del seu país.

Un regionalisme meridional, podríeu dir. Però no ho és. Ho podeu sentir a la televisió nacional, a la ràdio, als podcasts i al cinema, i de gent de tot el país.

Així doncs, què és què passa? Fonètica: tot es tracta de FONÈTICA.

Pensa quant És més fàcil dir "MIN" en lloc de "men"... o "INNY" en lloc de "any". És més fàcil perquè la boca no s'ha d'obrir tan i la llengua pot descansar més còmodament al mig. Fonèticament, NO ÉS TANTA FEINA.

Tornem-hi al Gran Canvi Vocàlic. Ningú sap exactament quan ni on va començar a Anglaterra, ni per què (hi ha moltes teories), però el resultat final va ser un CANVI NOTABLE en la pronunciació de les vocals.

Principalment afectava les vocals llargues. BITE sonava abans com a beet, MATE com a maht, BOOT com a boat... només tres exemples, però ja us en feu una idea.

Avui, uns 300 Anys més tard —durant el nostre propi CANVI DE VOCALS no tan GRAN— em pregunto si estem ELIMINANT les vocals curtes A i E, sobretot quan van seguides de la CONSONANT N. Sóc tan culpable com qualsevol altre de tendències homicides.

Prova de dir les paraules següents, per les quals em trobo substituint en sonar amb in. Aquí són: INCOUNTER … INDEAR … INGRAVE … INJOY … INLIVEN … INSURE … TANGLING … INVOLUP (la forma verbal) … INVIRONMENT. (No us preocupeu, l'ortografia no canviarà realment, només la pronunciació.)

idiomes són com organismes vius, que evolucionen amb el temps. Normalment pensem que significa un canvi en l'ús de les paraules o l'addició de noves paraules al diccionari, però també es refereix a la pronunciació. La llengua és història viva, i SEMBLA que hi som.

Tremolar o no tremolar. Aquesta és la qüestió.
Si és més noble a la ment patir
les fones i fletxes de cognoms extravagants…
o simplement sacseja la maleïda pera.

Un tuit, i no de ja saps qui. Però és tan divertit que vam pensar que valia la pena compartir-lo.

La biblioteca de Pflugerville, per cert, és real... com ho és el poble. Però no la trobareu a Minnesota, ni enlloc a prop del llac Wobegone. Pflugerville és en realitat a Texas, a uns 15 quilòmetres al nord d'Austin. Ves per on.

Cal estimar els bibliotecaris!

Estan fora. el seu joc... tret que potser ja hagin tirat la tovallola, perquè de vegades sembla que no hi hagi ningú fent la feina bruta, atrapant els delinqüents. Estic parlant de la Policia Gramatical.

Gent famosa, polítics, experts, autors, fins i tot els més alts New York Times — tots ells — se'n surten amb la seva per homicidi gramatical.

Aquest ha arribat avui. És subtil, d'acord, però indica un descens cap a la il·legalitat. Compto 2 "tancaments" des del principi. Així que llegim-ho i ho desxifrem.

Hi ha gent que ha estat intentant fer cua per aprofitar l'oportunitat.

1. HI HA GENT
Vaja: "gent" és plural, per això diem "Hi ha" són gent" o "Hi ha're gent." No diem "Hi ha gent" o "Hi ha gent".

1. Hi're llibres a la biblioteca. — Hi ha's un llibre sobre la taula.
2. Hi're ratolins al camp. — Allà's un ratolí a casa.
3. Hi're molta gent. — Hi ha's molta gent.

2. Hi ha gent QUE
Ups, de nou: "la gent" és, bé... gent, i fem servir que quan es refereix a l'homo sapiens. "Això" o "el qual" es refereix a les coses.

1. La persona que qui em va donar el llibre és la meva tieta.
2. La tia que em va donar el llibre, és el meu preferit.
3. La gent que vaig llegir el llibre i m'ha encantat.
4. Els uns que M'ha encantat el llibre i són els meus amics.

Tots dos són delictes comuns. Presteu atenció i començareu a notar la freqüència amb què sentiu "there's" en comptes de "there're"... i "that" en comptes de "who".

Bé, doncs. Tornem a intentar la frase:

Hi ha gent que ha estat intentant fer cua per aprofitar l'oportunitat.

Fins i tot millor és això (intenta evitar començar una frase amb "allà"):

La gent ha estat intentant fer cua per aprofitar l'oportunitat.

Siguem sincers, però: realment importa alguna cosa d'això? Per a mi, és com les ungles en una pissarra, però en un àmbit més ampli... no estic segur que importi.

*Ups! Aquí teniu un altre que acaba d'arribar: "Hi ha anuncis de feina per tot arreu". —11/1/2018

No facis matemàtiques. (no puc). Però fes gramàtica. (Fixeu-vos que he infringit la gramàtica aquí perquè puc. Sóc tan bo... la policia gramatical sempre em deixa passar.)

Crec en gramàtica —les seves regles per a la claredat d'expressió— perquè els altres puguin entendre el que intentem dir.

Malgrat tot, hi ha una regla gramatical que s'ha de suprimir: la "m" en el cas objectiu del pronom "who"... això seria "whom".

Això m és un petit relíquit desagradable i pretensiós dels dies en què el llatí era el sine qua non (vegeu "genolls d'abelles") del llenguatge.

És semblant a aquella altra regla absurda de no acabar mai una frase amb una preposició. I tots sabem a què va portar AIXÒ: la famosa dita de Winston: "AIXÒ ÉS UNA COSA QUE NO POSARÉ".

QUI QUI—La prova

AIXÒ?     — Doneu el premi a QUI se'l mereix.
O això?  — Doneu el premi a QUI s'el mereixi.

AIXÒ?    — Doneu el premi a aquells que creieu que se'l mereixen.
O això?  — Dóna el premi a aquells que creguis que se'l mereixen.

El qui / a qui L'imbroglio està sobrevalorat. La claredat es pot aconseguir perfectament sense aquesta lletra molesta. Qui? Qui? Importa? Entenem el punt.

Les respostes
Llegeix sota el teu propi risc.

Resposta:  Dóna el premi a QUI s'ho mereix. 
"Qui sigui" és no l'objecte preposicional de "a". Més aviat, QUI QUI s'ho mereix és el subjecte d'una oració dependent, "qui s'ho mereix". Tota l'oració és l'objecte preposicional. Uf!

Resposta:  Dóna el premi a aquells que creguis que se'l mereixen. 
«Qui» és no L'objecte de "penses... a qui". "Penses" està entre parèntesis... el pots eliminar completament. Així, el "qui" esdevé un pronom relatiu per a "aquells" i el subjecte de l'oració relativa "qui s'ho mereix".

Mira el que vull dir? Tanta tinta vessada sobre un mfàcilment m!

Les regles gramaticals, en aquest cas concret, són inútilment arcanes. És com ser convidat a un sopar d'EDITH WHARTON mentre intentes esbrinar LA FORQUILLA D'OSTRA... de la FORQUILLA DE PEIX... de la FORQUILLA D'AMANIDA... de la FORQUILLA DE POSTRES. Tots tenim coses millors de què preocupar-nos.

Així que aquí hi ha la meva campanya personal per un món millor: fem-ho ESCOMBRAR EL m en qui!

Oh, aquells indoeuropeus tan enèrgicsSituat fa uns 4,000 anys a les estepes herboses d'Euràsia, just al nord dels mars Negre i Caspi, aquest antic grup de persones ens va donar la llengua anglesa, no només nostre llengua, però també gairebé tota la d'Europa i la de l'Índia.

Així doncs, com va sorgir la llengua d'una tribu aïllada de pastors nòmades que va arribar a dominar un territori tan vast? La resposta són els cavalls, i una mutació genètica humana.



Mapa de Louis Henwood per a El podcast d'història de l'anglès

Els cavalls eren indígenes a les praderies euroasiàtiques, i els indoeuropeus les feien servir per a la carn, al principi. Però alguna ànima brillant (i valenta) va descobrir que els cavalls es podien muntar i utilitzar per pasturar ovelles i bestiar. Un cop a cavall, els indoeuropeus van descobrir que podien criar i controlar ramats cada cop més grans.

Una altra ànima brillant es va adonar que en comptes de matar tantes cabres o ovelles per menjar, en podien conservar algunes i utilitzar la seva llet. Afortunadament, aquesta idea va coincidir amb la propagació d'un gen erràtic: una mutació que produïa lactasa, l'enzim que permet als humans digerir la llet.

Com a resultat, els ramats van prosperar—com també ho van fer els membres de les tribus, que van créixer en nombre i en alçada. L'augment de ramats i de persones va donar pas a la necessitat de més terres, i així va començar la caminada cap a l'est, cap a l'Índia, i cap a l'oest, cap a Europa.


Mapa de Louis Henwood per a El podcast d'història de l'anglès

I si tu els hi molestaven? Doncs bé, tenien cavalls —i tu no—, així que pots endevinar qui va acabar amb la terra. No obstant això, els historiadors no estan segurs de com de guerreres eren les tribus indoeuropees, si sempre van conquerir o de vegades s'hi van establir pacíficament. El més probable és que totes dues coses.

Tanmateix, va passar, Els indoeuropeus van arribar a dominar els habitants de les seves noves terres. La seva llengua va continuar estenent-se cap a l'est i l'oest durant milers d'anys i milers de quilòmetres, transformant-se en dialectes separats... i finalment en llengües separades, incloent-hi les primeres llengües germàniques, l'avantpassat de la nostra.

Què significa això, sorprenentment, és que avui dia al voltant del 50% de la població mundial parla una llengua derivada de l'indoeuropeu (som 3 milions), tots d'una antiga tribu de pastors nòmades!

* aquesta—i molt més— està disponible al meravellós podcast de Kevin Stroud, El podcast La història de l'anglèsSi us plau, dediqueu una setmana o dues (o un mes o dos) a escoltar els seus més de 50 episodis. Stroud és un presentador meravellosament lúcid i ha elaborat una història fascinant i detallada de per què la nostra llengua esbojarrada, l'anglès, és com és. Si us agrada la història i l'anglès, us en tornareu addictes. Jo sí.

També cal destacar els bells mapes que fa servir Stroud, dos dels quals s'inclouen aquí. Van ser creats per a ell per Louis Henwood. Gràcies tant a Kevin com a Louis pel seu amable permís per utilitzar-los.

Ah, mira. Semíramis ara... està molt més contenta que hagis fet una mica de progrés en el teu domini del punt i coma.

Per a un recordatori desplaceu-vos cap avall fins a la publicació anterior. Recordeu: l'essència del punt i coma és que connecta dues frases. sense utilitzant una coma i una conjunció (i, però, o, així, per ni, encara).

A la nostra última lliçó, fem servir punts i coma amb conjuncions—paraules com tanmateix, per tant, o no obstant aixòS'anomenen conjuncions ADVERBIALS.

—Punts i coma i conjuncions adverbials—

Per què s'utilitza un punt i coma?
Recorda: un punt i coma connecta dues frases relacionades.
Pensa-hi com una combinació d'un punt i una coma. Fixa't que la marca té un de cada: superior i inferior. 

Què és una conjunció?
Una conjunció és una paraula que "uneix" o enllaça dues oracions completes. Conjuncions regulars—i, però, així, per a o, ni, encara—cal posar una COMA abans de la conjunció.

Exemple: El gos va bordar , i va xiuxiuejar el gat.
Exemple: El gos va bordar , però el gat es va mantenir ferm.
Exemple: El gos va bordar , so el gat va córrer.

Què és una conjunció adverbial?
Com les conjuncions habituals, conjuncions adverbials enllaçar dues frases completes, però amb un PUNT I COMA abans i una COMA després. Són "adverbis" perquè descriuen precisament com es relaciona la segona frase amb la primera, de la mateixa manera que els adverbis descriuen els verbs. Recordeu els adverbis?

-> Va menjar. Com va menjar? Va menjar LENTAMENT.
-> Va cantar. Com va cantar? Va cantar MOLT FORT.

Algunes conjuncions adverbials comunes

També	però	però,
de tota manera	en efecte	no obstant això
conseqüentment	en lloc	ara
finalment	igualment	d'una altra manera
addicional	mentrestant	llavors
a més	a més	per tant

Exemples—

• Feia massa fred per gaudir del partit ; però , ella decidit anar-hi de totes maneres.

La conjunció adverbial "tanmateix" indica que la segona part de l'oració està en OPOSICIÓ a la primera part. També es pot utilitzar...però, or no obstant això or encara.

__________

• Feia massa fred per gaudir del partit ; per tant , ella va decidir no anar-hi.

La conjunció adverbial "per tant" indica que la segona part de l'oració és una CONSEQÜÈNCIA de la primera part. També es pot fer servir...com a resultat or conseqüentment.

__________

• Feia massa fred per gaudir del partit ; a més , Ella no se sentia bé.

La conjunció adverbial "a més" indica que la segona part de l'oració és un AFEGIMENT a la primera part. També es pot fer servir...També or a més.

__________

• Feia massa fred per gaudir del partit ; en lloc , ella va anar a la biblioteca.

La conjunció adverbial "instead" indica que la segona part de l'oració és una ALTERNATIVA a la primera part. També es pot fer servir...més aviat.

ATENCIÓ
No confongueu les conjuncions adverbials quan s'utilitzen com a ADVERBIS estrictes. Fixeu-vos que a les frases següents van separades per COMES. No hi ha cap punt i coma a la vista.

• Feia massa fred, però, per al joc.
• No obstant això, feia massa fred per al partit.

"No obstant això" funciona com un ADVERBI —no com una conjunció adverbial— perquè només hi ha una frase aquí (S + V): "Va ser"...

__________

• Ella no ho va fer, per tant, vull anar al partit.
•Per tant, ella no volia anar al partit.

"Per tant" funciona com un ADVERBI —no com una conjunció adverbial— perquè només hi ha una frase aquí (S + V): "Ella (no) volia"...

__________

• Furthermore, no se sentia bé.

"A més" funciona com un ADVERBI —no com una conjunció adverbial— perquè només hi ha una frase aquí (S + V): "Ella (no) sentia"...

Gent...! Què et passa? Mai tanta gent havia entès tan poc sobre un simple GARGAT en una pàgina.

Coneix Semiramis, Princesa guerrera d'Assíria, governant del punt i coma. És aquí per AJUDAR-TE. No la rebutjaràs.

Tingues fe. Amb una mica d'orientació, tu també pots dominar el SEMICOLON, és a dir, que pots posar-te la disfressa i portar el títol de "Semiramis del Punt i Coma". (Llança no inclosa.)

     —Punt i coma—

Per què s'utilitza un punt i coma?
Un punt i coma connecta dues frases.
Pensa-hi com una combinació d'un punt i una coma. Fixa't que la marca té un de cada: superior i inferior. 

Per què no s'utilitza una coma?
La coma és un dèbil de 90 quilos. És massa dèbil. no pot mantenir dues frases juntes.
Si en fas servir un, tindràs un petit i desagradable empalme de coma.

Per què no utilitzar un punt?
Pots. Fes servir un punt per acabar la primera frase. Després comença la segona frase.

La coma és massa feble .  No pot mantenir dues frases juntes.

Quan s'utilitza un punt i coma?
De vegades es volen enllaçar idees (dues frases relacionades entre si). En aquest cas, es pot fer servir un punt i coma.

La coma és massa feble ; no pot mantenir dues frases juntes.
Un punt i coma és fort ; it llauna mantenir dues frases juntes.

Què és una frase?
Una frase és un pensament complet. Un punt indica el final d'aquest pensament. Un punt i coma pot ampliar el pensament, enllaçant-lo amb un altre. complet però relacionat pensava.


Recordar-
Cal tenir dues frases completes per poder utilitzar el punt i coma —  S + V a l'esquerra  ;   S + V a la dreta.

exemple—tens dues idees (relacionades)...
Ús 2 frases -> amb un punt:
    • Feia massa fred per gaudir del partit . Ella va decidir no anar-hi.

Ús 1 frase -> amb punt i coma:
    • Feia massa fred per gaudir del partit ; ella va decidir no anar-hi.
                                             ________________

exemple—tens dues idees (relacionades)...
Ús 2 frases -> amb un punt:
    • Feia massa fred per gaudir del partit . No obstant això, ella va decidir anar-hi igualment.

Ús 1 frase -> amb punt i coma:
    • Feia massa fred per gaudir del partit ; tanmateix, va decidir anar-hi igualment.

Tu no has de fer servir un punt i coma per combinar dues frases. També pots fer servir una conjunció bàsica — i, però, així, per a, o, no, encara — sempre (sempre, sempre) amb una coma.
    • Feia massa fred per gaudir del partit , so ella va decidir no anar-hi.
    • Feia massa fred per gaudir del partit , però ella va decidir anar-hi igualment.
    • Feia massa fred per gaudir del partit , i ella no volia anar de totes maneres.

No és cap secret L'anglès és difícil d'aprendre. Una part té a veure amb homòfons i heteròfons. Ja ens hem divertit abans amb paraules que sonen igual però tenen ortografies i significats diferents.-homòfons, com ara nu i óssos.

Aquesta vegada tenim heteròfons-també conegut com heterònims—paraules que s'assemblen però tenen pronunciacions i significats diferents.

No és que només ♥ paraules?
     —Heteròfons—

1. Clara ferida una bena al seu voltant ferida.
   
   
2. Cada nombre fa créixer la meva ment nombre.
   
   
3. L'abocador és ple. Ho sentim, hem de rebutjar seva rebutjar.
   
   
4. No ho facis desert jo en el desert.
   
   
5. Sorprès, el colom colom als arbustos.
   
   
6. És lleig, però jo no object fins al object.
   
   
7. Cap moment com el presentar a presentar una bona idea.
   
   
8. Els remers tenien una fila sobre com fer-ho fila.
   
   
9. Ella també ho era tancar a tancar el porta.
   
   
10. Un dòlar guapo fa com la seva fa.

Hi ha moltes paraules dobles amb significats diferents. Algunes s'escriuen igual però sonen diferent (desert/desert)... d'altres sonen igual però s'escriuen diferent (ore/oar/or). Prova'n algunes pel teu compte. És un joc divertit per a clubs de lectura... o per a qualsevol apassionat de les paraules.

Mostra el teu s'espavila amb aquesta curiositat ortogràfica: els capitònims, paraules que s'escriuen igual, es pronominen igual, però canvien de significat si la primera lletra va en majúscula. Com ara març i març.

No és que només ♥ paraules?
—Capitònims—

Iònics Relatiu a Jònia, una regió de l'antiga Grècia, com en les columnes jòniques.	iònic Relatiu a un ió químic (un àtom amb un nombre desigual de protons i electrons)
treball Un personatge bíblic que pateix un gran patiment.	treball Treball, o tasca, sovint per la qual hom rep una remuneració.
Maig El 5è mes de l'any del calendari.	pot Verb auxiliar que s'utilitza per expressar permís o possibilitat.
Quaresma Per als cristians, el període entre el Dimecres de Cendra i el Diumenge de Pasqua	prestat El passat del verb prestar, donar alguna cosa a algú durant un període de temps.
polonès Relatiu a Polònia, la seva gent, la seva terra o la seva cultura.	poliment Donar a la superfície d'un objecte una brillantor brillant.
Scotch Relatiu a Escòcia al Regne Unit, la seva gent, terra o cultura.	escocès Posar fi a alguna cosa, sovint un rumor, una idea o un pla.
Turquia Un país de la regió mediterrània.	gall dindi Un pollastre gran que els nord-americans mengen per Acció de Gràcies.
gal·lès Relatiu a Gal·les, al Regne Unit, la seva gent, terra o cultura.	Gal·lès Incomplir (tornar enrere) un acord

En una 30 Roca episodi, la Jenna protagonitza una pel·lícula, però ningú aconsegueix el títol: "Jurat Rural". La Jenna no para de dir-li "rurur jurur", una combinació de paraules hilarant, que em va fer voler provar-ne algunes de pròpies...Preocupat Cansat ... Error de la fletxa ... Por de furor...

D'acord, no tan divertit com el de la Jenna, però és que la Tiny Fey no escriu exactament aquest bloc. Tot i així, m'ha fet pensar en l'acte de parlar, un procés complicat que depèn de com donem forma als nostres paladars dur i tou, obrim la glotis, movem la llengua, donem forma als nostres llavis, i l'ordre en què ho fem tot.

 Actuem aquestes gimnàstiques orals amb facilitat en les nostres llengües maternes, gairebé instintivament, perquè ho hem estat fent des de petits. I això és el que fa que els embarbussaments siguin tan divertits: confonen la nostra capacitat per realitzar els nostres trucs verbals habituals. Vendre petxines, cogombrets de Peter Piper i el joc de llenyataire. Digues-ho ràpid i ensopegaràs, perquè no pots moure la llengua a la posició correcta prou ràpid.

El meu favorit Aquesta trivialitat lingüística no és exactament un embarbussament, però s'hi acosta prou com per haver alterat la manera com diem una o dues paraules comunes.

No és que només ♥ paraules?
—Trons—

Anglès antic perquè tro era thunner, una paraula incòmoda a causa de les seves exigències fonètiques. Digues-ho ràpidament... i sabràs per què s'ha colat la "d". Té a veure amb un lleuger desajustament, quan movem la llengua de la "n" a la "r", diu el lingüista Charles Barber.

Aquesta transició requereix dos moviments simultanis dels òrgans de la parla: (1) les vies nasals es tanquen elevant el paladar tou, i (2) la llengua s'allunya de les dents per desbloquejar el pas de la boca. [Si hi ha un desajustament], si les... vies nasals es tanquen abans que la llengua es mogui, se sentirà una "d".....

Així, la "d" va trobar el seu camí a la paraula perquè era més fàcil de dir. ThundEs va notar per primera vegada al segle XIV, però van caldre uns 300 més abans que fos acceptat com a anglès estàndard.

Didal i esbarzer són dues altres paraules afectades per un error fonètic similar, diu Barber. Totes dues van adquirir una lletra central "b".

Final de la lliçó, final de l'entrada del blog... excepte per fer referència a Charles Barber La llengua anglesa: una introducció històrica, Cambridge UP, 2000, pàg. 45.

El meu amic En Gordon va tornar a aparèixer amb més paraules divertides; aquesta vegada, PARAULES JANUS.

És gener, que rep el nom de la deïtat romana Janus, que mirava tant cap enrere com cap endavant, cap al passat i cap al futur. Així doncs, aquest és el mes ideal per introduir aquestes paraules esbojarrades.

Paraules de Janus són autoantònims o contrònims. S'escriuen i es pronuncien igual però tenen significats OPOSATS.

No és que només ♥ paraules?

Adherir-se — enganxar-se; separar-se
Clip — mantenir unit; tallar
costum — la norma; única
Pols — treure la pols; espolvorejar lleugerament
Ràpid — fermament al seu lloc; movent-se ràpidament
Supervisió — observar atentament; no adonar-se'n
Quàntic — petit, en física; molt gran, com a "salt"
Sanció — aprovar; una acció punitiva
geni — endurir; estovar

Això només és un petit resum. N'hi ha molts més.

Anglès, quina gran llengua per divertir-se! Aquí teniu un petit dilema gramatical ximple per al qual no tinc cap explicació... excepte que és idiomàtic. No obstant això, les normes són normes, i les normes s'han d'obeir.

No és que només ♥ paraules?

Pots dir
Prendre la brossa fora. —o—  Prendre fora les escombraries.
I pots dir
Prendre it fora—però no— Per emportar it.
___________

Pots dir
Mantega mare up. —o—  Untar amb mantega Mare.
I pots dir
Mantega seva up—però no— Untar amb mantega seva.
___________

Pots dir
Volta les llums on. —o—  Encendre les llums.
I pots dir
Volta els on—però no— Encendre els.
  

Verbs i adverbis preposicionals—es podria pensar que són com verbs en infinitiu —ser o no ser— ets a mai dividit un d'aquests. Vull dir "mai no ets a dividit un." (Però tots ho fem.)

Però els adverbis preparatoris són diferents dels infinitius. Si fas servir un pronom, has de dividit els up«—no»separar ells." Estrany.

És una meravella algú aprèn mai anglès.

English—quin idioma tan fantàstic per divertir-se! A continuació, us presentem un embarbussament divertit. És divertit quan el dius ràpid.

No és que només ♥ paraules?

sectes | secció | sexe | rebutjar

Les sectes rebutgen sexe en aquest secció.

Encara més difícil...
En aquest secció, sectes evitar el sexe.

Sóc una dona adulta — i això és el que faig per guanyar-me la vida. Sent-te lliure d'unir-te a la diversió. Deixa un comentari. Se t'acudeix algun? Pensa-ho com un exercici cerebral.

Anglès: quina llengua més divertida per divertir-se! Aquí teniu una curiositat que va sorprendre el meu marit, en Pete, un expert en números a qui li agraden molt les llengües.

No és que només ♥ paraules?

POTS dir…
És bon menjar. —o— Això és menjar bé.

Però NO POTS dir...
 És menjar bé. —o— Això és menjar bé.

Per què?

Resposta:  Les dues frases anteriors semblen tenir un significat similar; al cap i a la fi, sovint fem servir "bo" i "ben" indistintament... però no hauríem de fer-ho.

En realitat, les frases tenen significats lleugerament diferents, que tenen a veure amb el funcionament de la paraula «menjar» i la diferència entre adjectius i adverbis.

• Això és bon menjar.  = el menjar és saborós.
  "Menjar" és un substantiu.
   "Bo" és un adjectiu i precedeix un substantiu, com en "bon llibre".

• Això és menjar bé =  el menjar és saludable... o car i elegant.
  "Is meing" és el verb... com en "Això (el que faig) és menjar bé".
   Bé és un adverbi i va després d'un verb.

Tant per regles gramaticals molestes. És estrany que algú aprengui mai?

English—quina llengua tan fantàstica per divertir-se! A continuació hi ha diversos homòfons, paraules que sonen igual però tenen significats i sovint ortografies diferents (algunes llibertats preses, ho sé). Gràcies per aquest al meu estimat amic Gordon Higgins.

No és que només ♥ paraules?

gnu | sabia | nou | nu

Atrapat en la desesperació existencial,
el nou gnu sabia he sabia res sobre nu.

Traducció: El jove nyu es va adonar que no entenia la lletra grega N.

English—quina llengua tan fantàstica per divertir-se! A continuació es mostren els homòfons, paraules que sonen igual però tenen significats diferents. (M'he pres algunes llibertats.) El meu agraïment a Gordon Higgins. És massa, massa intel·ligent.

No és que només ♥ paraules?

Portava dos tutús de més per ballar.

dos | massa | tutú | a

És el que M'ho dedico a viure. Massa, massa trist. De tota manera, espero que us uniu a la diversió. Aquests són meus. Pots trobar-ne d'altres... o inventar-te'n de propis. És un bon exercici per al cervell, de debò.

Slough—una paraula fantàstica, i que m'ha fet anar al diccionari durant anys. El problema és que té 4 pronunciacions diferents... juntament amb 6 significats diferents, i mai no puc entendre'ls. Slough és l'exemple perfecte d'heterònim.

No és que només ♥ paraules?

Slough — quan sona com...

lent,
és un aiguamoll o pantà o...
desesperació (com en El progrés del pelegrí de Bunyan)

va morir,
és una resclosa o rasa de drenatge

Com s'ha de fer ... (o encorbat, menys ch)
és una ciutat a prop de Liverpool, Anglaterra

llavor,
és una pell (com en una serp)
i un verb: descartar, llençar

—D'acord, a veure com de ràpid
pots superar això—

Va decidir, aquella pobra serp, en un marró de desesperació a marró fora del seu marró al marró prop de la marró fora Slough.

Això és el que sona...

Va decidir, aquella pobra serp, en un lent de desesperació a llavor fora del seu llavor al va morir prop de la lent fora Com s'ha de fer

Bé... així és com passo jo els meus dies. Com passes tu els teus? Tens alguna paraula interessant? Uneix-te a la diversió deixant-nos un comentari.

English—quina llengua tan fantàstica per divertir-se! A continuació hi ha els homòfons, paraules que sonen igual però tenen significats diferents. (I sí, m'he pres algunes llibertats.)

No és que només ♥ paraules? 

voler | amb ganes | lasciv | no vull | wonton

My costum no ho és voler per ser desenfrenada -
jo només voler a wonton.  Voler un?

Traducció:
Normalment no sóc fresc; només t'estic acostumant a demanar-te un wonton fregit..

Aquests són meus.  A veure si en pots trobar d'altres... o inventa't-ne de propis. Aquest és un bon exercici per al cervell, així que no dubtis a seguir-li el joc!

English—quin idioma tan fantàstic per divertir-se! A continuació es mostra un conjunt d'homòfons, paraules que sonen igual però tenen significats diferents i sovint s'ortografien de manera diferent.

No és que només ♥ paraules?

pic | espiar | petxin | piqué

Li va donar una puntada de peu pic fora de pique quan ella va prendre una
ràpid ullada abans que pogués pic.

Traducció:
Va donar una puntada de peu al seu gos de ràbia quan ella va revisar el forn
per veure si el seu, eh... suflé havia pujat.

D'acord. Se m'han acudit aquestes. Feu-nos saber si en podeu trobar d'altres... o creeu-ne algunes de pròpies. Deixeu un comentari.

Com algú Que algú aprengui a parlar i escriure anglès és un misteri. A continuació es mostren paraules comunes que segurament confonen a qualsevol, nen o adult, que intenti aprendre aquesta llengua peculiar.

No és que només ♥ paraules? 

If vaca rima amb branca
no vaca rima amb tes?

If biga rima amb riure
no biga rima amb filla?

If aixada rima amb dit del peu
no aixada rima amb sabata?

If va tirar sona com a través de
no va tirar rima amb aspre?

If calç rima amb escalar
no calç rima amb extremitat?

Aquestes ortografies erràtiques tenen a veure amb el desenvolupament de la llengua anglesa, que no era realment "anglès" i no era realment una llengua. Des del final de l'ocupació romana, els antics britànics parlaven una barreja de llengües germàniques i nòrdiques, amb una mica de francès i llatí afegit per les classes altes.

L'idioma va patir canvis constants fins al segle XV, cosa que va provocar tanta confusió que la gent d'una part d'Anglaterra amb prou feines podien entendre la d'una altra. 

Va ser William Claxton, un impressor de mitjans del segle XV, que va començar a consolidar i estandarditzar el que aleshores era l'anglès "modern". Però va començar una mica massa aviat: la tecnologia d'impressió va consolidar la llengua abans que es poguessin resoldre tots els problemes. Així, l'embolic de la cow-bough-cow-cough.

English—quina llengua tan fantàstica per divertir-se! A continuació es mostra un conjunt d'homòfons, paraules que sonen igual però tenen significats diferents i sovint s'ortografien de manera diferent. (I sí, m'he pres algunes llibertats.)

No és que només ♥ paraules?

aire | ayre | ere | e're | err | hereu 

If ets van ser un temps per a la hereu prendre aire,
també he s'equivoca en el seu ayre, que sigui ara.

Traducció
Ara és el moment de respirar abans
fa un error a la cançó.

Sent-te lliure de jugar. Aquestes són meves, així que mira si pots trobar-ne d'altres... o inventa't els teus propis homòfons. És un bon exercici cerebral.